Puedes seguirme en...

Facebook: Marina García Gómez
Twitter:@marina2095

18 oct. 2013

One Tree Hill


Lucia


Marc  trau novament la cartera de pell rosa. La posa sobre la taula del menjador amb molta delicadesa. Ja coneix les costures millor que les de la seua pròpia cartera. Acaricia les que emmarquen l’espai per a fotos. Son tan suaus que no s’ho creu. Es una bona cartera. De una boníssima qualitat.
Segueix les línies fins arribar a l’obertura d’ón trau totes les fotografies. Hi ha un total de sis fotografies. La primera mostra una xiqueta d’uns vuit anys amb dues coletes i les galtes enceses. Ulls castanyers, grans com plats i nas xicotiu. No es difícil per a ell reconéixer que la xica que ix en eixa fotografia es la mateixa de quatre més. La segona fotografia està protagonitzada per dos adolescents. El xic sembla d’uns desset anys; té els ulls marrons, el nas xicotet i unes galtes altes i enrogides. El paregut amb la xica que sosté als braços és evident. Aquesta no és cap altra que la de la primera fotografia. Les dues següents mostren la xica en banyador i en chandal pujada a una bicicleta. L’última era dels que semblaven els seus pares. La mare era blanca i rossa amb els ulls grisos i ell tot el contrari; bru, amb tirabuixons obscurs i ulls com els seus fills. El pare abraçava la mare davant d’una casa de camp.
Quan termina amb les fotografies les fica al mateix lloc i segueix les costures fins al lloc de les targetes, les que trau sense tanta cerimònia. El primer que observa és el DNI. Corresponia a una dona de dinou anys, nascuda a Barcelona però que habita a San Vicent del Raspeig. Filla de Maria Gelabert i Jordi Conca, i de nom Lucia.
A més hi havia la targeta d’estudiant de la UA, un carnet de conduir per a cotxe i moto, la targeta Sanitaria i una altra de la biblioteca municipal. També dos tiquets de llibres sobre biologia y dues bitllets de vint euros.
Marc ho fica novament a la cartera i la tanca d’un sol moviment. Fa dues dies que l’ha trobat i ja és el seu millor tresor. L’ha estudiada als menys quinze vegades. Coneix la xica millor que cap altre. Els seus trets, la seua mirada, la data de naixement... imagina que estudiaria ciències, que seria una bona estudiant, l’hi agradarien els animals...
Ha somniat amb ella dues voltes. L’imagina fresca i juvenil, agradable; simpàtica i riallera. La desitja, la desitja molt.
La primera nit, quan es va ficar al llit i va tancar els ulls, va aparèixer amb un banyador blanc amb lunars rosses que li deixava veure la pell del naixements dels pits. Era redoní amb una sivella negra que sostenia les dues cortines de la part superior. Lucia corria damunt la sorra deixant la marca del peus xicotets i poc definits d’una dona. Somreia mostrant els dents perfectament alineats a excepció del ullal dret que s’hi torçava provocativament cap a l’espectador d’aquell somriure tan preciós. Els cabells, envaïts de reflexos rossos provocats pel sol estiuenc, formaven una bandera negra que onejava en la direcció del vent. Els rínxols s’enroscaven uns amb altres com si s’abraçaren, per por a que el vent penetrés en ells. Les galtes rosades com sempre, plenes de pigues que feien el seu semblant més infantil.
Lucia se n’adonà que Marc és darrere d’ella i va girar el cap per a veure’l. Al acostar-se la platja començà a desaparèixer, les marques dels seus peus... Lucia desapareix. Marc vol cridar, volia tornar al somni, però es despertà al seu llit suós i amb la cartera a les mans.
La nit següent va passar el mateix i Marc es va desperta fet un nus, cridat el nom de la xica i amb la cartera a les mans.
La mateixa cartera que ara acaricia amb les mans plenes de calls i cicatrius. Torna a perseguir les costures amb el dit índex. Les memoritza i les gaudeix com un xicot gaudeix un bon gelat de xocolata.
Sap que algun dia s’armarà de valor, agafarà la cartera i anirà ca Lucia per a tornar-la. Algun dia caminarà des de la parada de l’autobús fins la casa de parets blanques que ix a la foto del seus pares, cridarà al timbre i es presentarà. Lucia l’agrairà molt. En secret comprovarà si tot és al seu lloc i quan s’adonà de que Marc no ha tret res li farà un abraçada per donar-li les gràcies. Marca la trobarà lleugera i fort al mateix temps, li arribarà l’olor del seu perfum i notarà la seua pell tan a prop que tindrà ganes d’eixir corrent i fugir de la mirada de la xica.
Pensant en allò, Marc continua acariciant les costures de la cartera i imaginant a Lucia.

Lucia.